Activitat 1 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 84)

Llegeix el primer capítol del llibre Public opinion, de Walter Lippmann (1922), traduït al castellà com a La opinión pública. Madrid: Langre (2003). Un cop llegit, reflexioneu sobre si tenim un coneixement fiable de la realitat o només una interpretació més o menys sòlida. Què argumenta Walter Lippmann sobre aquesta qüestió?

Activitat 2 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 224)

Analitza durant una setmana cinc diaris diferents i detecta quines són les issues predominats. Es pot fer una anàlisi semblant amb altres mitjans de comunicació: ràdio, televisió o Internet / xarxes socials

Activitat 3 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 233)

Discutiu a classe quins són els temes socials, polítics i econòmics més importants de la setmana i compareu-ho amb la jerarquia i prominència que li han donat els mitjans de comunicació. Distingiu en la comunicació pública quin és el tema o els temes que s’estan treballant, o sigui, tematitzant.

Activitat 4 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 198)

Quins són els arguments que hi ha a favor i en contra de la hipòtesi dels efectes limitats? Busqueu els principals autors i discutiu-los a classe.

Activitat 5

En grups, busqueu un parell d’exemples de propaganda contemporània per comentar a classe. Compareu el model de propaganda clàssica amb la propaganda contemporània. On rauen els elements persuasius actuals?

Activitat 6

Agenda-setting i agenda-building. A partir de l’anàlisi de les portades de 2-3 diaris d’una setmana complexa (mitjans de setembre o primers d’octubre sol ser un període àlgid en l’exercici polític) es demana als estudiants que comparin la inclusió/exclusió i l’èmfasi dels temes entre els diaris, i intentin deduir, d’acord a la naturalesa i origen del tema, qui és el claim-maker o qui està interessat a col·locar o revelar els diferents issues com a assumptes públics i com ho ha fet (estratègies).

Activitat 7

Framing. A partir de l’anàlisi de titulars i/o notícies sobre un mateix esdeveniment o tema, es demana als estudiants que identifiquin els frames o marcs predominants (cal que argumentin la seva tria destacant els aspectes inclosos, exclosos, els emfatitzats i l’elaboració, especialment l’atribució de responsabilitats). P.ex.: els frames de conflicte, cost econòmic, endèmia, impacte humà i valors morals sobre la ubicació del projecte Eurovegas, la reforma de la llei d’avortament o les retallades en la llei d’independència, o episodis diversos de la narrativa mediàtica del procés sobiranista. Es pot treballar amb informació, però també amb altres formats

Activitat 8

Framing. Es facilita als estudiants informació sobre un tema (o, el que serien els teletips d’agència en el cas dels estudiants de periodisme). Se’ls hi demana que elaborin un text (notícia si és periodisme, discurs o espot si és publicitat, etc.) o bé de manera lliure i després es comparen els relats entre sí per veure els diferents marcs construïts; o bé de manera condicionada en donar-los-hi el marc que han d’imprimir a aquell tema. P.ex.: resultats d’un informe sobre consum de tabac (vici o malaltia) o sobre obesitat infantil (responsabilitats parentals o socials) o la redistribució dels nens amb necessitats educatives especials (integració/segregació com a efecte); etc. És interessant treballar casos de contagi o epidèmies sanitàries; o fins i tot, accidents aeris… des de l’anàlisi o la proposta alternativa d’atribucions de responsabilitats.

Activitat 9 

Priming. Es demana als estudiants que expressin de manera espontània (a mode de braimstorming) què associen o quins adjectius, situacions, accions els hi venen al cap en pensar en un personatge polític. Després s’analitzen els orígens d’aquests elements i la qualitat de l’avaluació que se’n deriva.

Aquest exercici resulta més interessant si s’aplica a un tema de repercussió política o social d’actualitat, per avaluar en paral·lel com la variable d’implicació política (o fins i tot la del nivell de formació) no és significativa. P.ex.: demanar als estudiants si estan a favor o en contra de la reforma educativa, i un cop posicionats, demanar-los-hi que expliquin els motius (es poden llistar). Analitzar amb ells quants d’aquests arguments han estat extrets dels mitjans de comunicació i avaluar-ne la dependència cognitiva que fa de base a l’efecte priming.

Activitat 10

ELM o Model d’elaboració probable. A través del visionat d’exemples (campanyes institucionals), demanar als estudiants que destriïn els aspectes predominants que duen a una ruta central o perifèrica de persuasió. A continuació, presentar un projecte de campanya i encarregar el disseny de dos missatges contraposats segons el públic objectiu al que s’hi adrecen.

Activitat 11

Anàlisi de diferents peces audiovisuals (espots electorals o institucionals, notícies o reportatges) d’acord als indicadors bàsics del discurs persuasiu aplicats al comunicador i el missatge.

Activitat 12

Knowledge gap i Cultivation theory. En ambdós casos, l’activitat consisteix en demanar als estudiants que localitzin dues mostres de 5 persones contraposades (p.ex.: per al technological knowledge gap amb i sense ús habitual de la xarxa; o per la cultivation theory amb un alt i baix consum de televisió). Hauran de preparar un petit qüestionari amb el que comprovar les hipòtesis que planteja la teoria.

Anuncios