Buscar

Compolop

Comunicació política i opinió pública

Categoría

Activitats

Activitats Bloc 5

Activitat 1 (Pont i Bèrrrio, 2015, p. 205)

A partir de la tipologia evolutiva de les campanyes de comunicació en campanyes electorals de Pippa Norris, discutiu les diferències entre aquestes i proposeu conjuntament a clase l’evolució i un possible quart model d’acord amb els canvis de les primeres dècades del segle XXI.

Activitat 2 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 166)

Lectura crítica dels sondejos d’opinió. Llegiu el text de Pierre Bourdieu “La opinión pública no existe”. Bourdieu, Pierre. “La opinión püblica no existe”. Voces y Culturas (núm. 10, II, setembre de 1996). Cal parar atenció en els següents conceptes, prepareu-los per discutir-los a classe. – Tothom pot tenir la mateixa opinió? Totes les opinions tenen el mateix valor? – Formulació i inducció de les respostes (confecció de les enquestes). – Les no-respostes o no-opinions. – Ethos de classe.

Activitat 3 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 175)

Busqueu en diferents mitjans de comunicació “pseudoenquestes”. Detalleu quins són els errors i busqueu si se n’han extret dades per fer-ne informacions.

Activitat 4 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 218)

Escolliu un discurs polític cèlebre per la seva transcendència històrica i esbrineu qui en va ser l’speechwriter. a) Analitzeu i comenteu el discurs a classe i digueu perquè el considereu rellevant. b) Identifiqueu un polític, trieu una temàtica i proveu d’escriure un text per tal que el llegeixi en públic el líder que heu triat.

Activitat 5 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 193)

Busqueu a Internet el denominat Daisy Spot o “anunci de la margarida” de la campanya del president Johnson l’any 1964 als Estats Units. Analitzeu l’anunci electoral i compareu-lo amb altres de més recents que apel·lin al missatge de la por.

Activitat 6 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 218)

Escolliu un discurs polític cèlebre per la seva transcendència històrica i esbrineu qui en va ser l’speechwriter. a) Analitzeu i comenteu el discurs a classe i digueu perquè el considereu rellevant. b) Identifiqueu un polític, trieu una temàtica i proveu d’escriure un text per tal que el llegeixi en públic el líder que heu triat.

Activitat 7

Estratègies de la comunicació institucional. Anàlisi de cas: la crisi de l’èbola a Espanya (2014). A partir del visionat de diferents materials audiovisuals (roda de premsa de la ministra de Sanitat; declaracions del conseller de sanitat de la Comunitat de Madrid, roda de premsa de la vicepresidenta del Govern espanyol i declaracions del President del Govern espanyol a la sortida de la visita a l’hospital Carlos III) es treballen diferents qüestions vinculades a la comunicació institucional: relacions amb els mitjans, cessió/ocultació d’informació i tècniques de mentida inadvertida o neutralització de la informació negativa; lideratge comunicatiu, relat imposat, etc. Es pot treballar l’activitat a l’aula sobre paper o fora de l’aula a través de Ted.Ed o Movenote.

Es un tipus d’activitat que es pot reproduir per a altres situacions comunicativament delicades de l’exercici del govern català i espanyol.

Activitat 8

Estratègies de la comunicació institucional. A partir de l’exposició de diferents casos, a mode d’exemple, identificar les tècniques de cessió i ocultació d’informació per part de les institucions implicades. Compten amb exemples de diferents etapes governamentals.

Activitat 9

Campanya electoral. Es distribueix entre els estudiants, per grups, el seguiment de la campanya dels diferents partits per als comicis que es duguin a terme en paral·lel al curs (si no es dóna, cal replantejar l’activitat), i comentari a l’aula (1 o dos cops per setmana), en iniciar la sessió, sobre quines activitats de campanya (walkabout, meeting, rallie… declaracions de rivalitat, etc.) ha dut a terme cada partit (o candidat), amb quina intenció i/o resultat, i amb quina repercussió mediàtica.

Activitat 10

Escenificació. Projectar als estudiants diferents exemples visuals de l’escenificació de la política (en campanya i en govern, especialment en quant a les relacions internacionals: cimeres, pactes, visites de mandataris, manifestacions…) i demanar-los-hi que expliquin el sentit de les imatges. Durant les setmanes posteriors, es pot demanar als estudiants que en el seguiment de l’actualitat informativa, detecti i aportin a l’aula, imatges de noves escenificacions polítiques. Es compte amb un recull d’exemples significatiu: pacto de Las Azores, fotografia del tripartit amb Zapatero al balcó de la Generalitat, pacte entre CiU i PSOE per l’Estatut d’Autonomia, entrevista de Tsipras amb Merkel i Hollande, manifestació pels atemptats de Charlie Hebdo… etc.

Activitat 11

Visionat d’una selecció d’espots electorals (comicis autonòmics, estatals i europeus) per a la detecció de tipologies (atac, reforç, candidat, electorat, etc.) o recursos retòrico-argumentatius (antítesis, metàfores… binomis filosòfics, procediments d’identitat, successió causal…etc.). També es pot treballar la progressió dels espots d’un mateix partit d’acord als elements que construeix (p.ex.: CiU i la relació identitària entre partit i país).

Activitats Bloc 4

Activitat 1 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 84)

Llegeix el primer capítol del llibre Public opinion, de Walter Lippmann (1922), traduït al castellà com a La opinión pública. Madrid: Langre (2003). Un cop llegit, reflexioneu sobre si tenim un coneixement fiable de la realitat o només una interpretació més o menys sòlida. Què argumenta Walter Lippmann sobre aquesta qüestió?

Activitat 2 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 224)

Analitza durant una setmana cinc diaris diferents i detecta quines són les issues predominats. Es pot fer una anàlisi semblant amb altres mitjans de comunicació: ràdio, televisió o Internet / xarxes socials

Activitat 3 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 233)

Discutiu a classe quins són els temes socials, polítics i econòmics més importants de la setmana i compareu-ho amb la jerarquia i prominència que li han donat els mitjans de comunicació. Distingiu en la comunicació pública quin és el tema o els temes que s’estan treballant, o sigui, tematitzant.

Activitat 4 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 198)

Quins són els arguments que hi ha a favor i en contra de la hipòtesi dels efectes limitats? Busqueu els principals autors i discutiu-los a classe.

Activitat 5

En grups, busqueu un parell d’exemples de propaganda contemporània per comentar a classe. Compareu el model de propaganda clàssica amb la propaganda contemporània. On rauen els elements persuasius actuals?

Activitat 6

Agenda-setting i agenda-building. A partir de l’anàlisi de les portades de 2-3 diaris d’una setmana complexa (mitjans de setembre o primers d’octubre sol ser un període àlgid en l’exercici polític) es demana als estudiants que comparin la inclusió/exclusió i l’èmfasi dels temes entre els diaris, i intentin deduir, d’acord a la naturalesa i origen del tema, qui és el claim-maker o qui està interessat a col·locar o revelar els diferents issues com a assumptes públics i com ho ha fet (estratègies).

Activitat 7

Framing. A partir de l’anàlisi de titulars i/o notícies sobre un mateix esdeveniment o tema, es demana als estudiants que identifiquin els frames o marcs predominants (cal que argumentin la seva tria destacant els aspectes inclosos, exclosos, els emfatitzats i l’elaboració, especialment l’atribució de responsabilitats). P.ex.: els frames de conflicte, cost econòmic, endèmia, impacte humà i valors morals sobre la ubicació del projecte Eurovegas, la reforma de la llei d’avortament o les retallades en la llei d’independència, o episodis diversos de la narrativa mediàtica del procés sobiranista. Es pot treballar amb informació, però també amb altres formats

Activitat 8

Framing. Es facilita als estudiants informació sobre un tema (o, el que serien els teletips d’agència en el cas dels estudiants de periodisme). Se’ls hi demana que elaborin un text (notícia si és periodisme, discurs o espot si és publicitat, etc.) o bé de manera lliure i després es comparen els relats entre sí per veure els diferents marcs construïts; o bé de manera condicionada en donar-los-hi el marc que han d’imprimir a aquell tema. P.ex.: resultats d’un informe sobre consum de tabac (vici o malaltia) o sobre obesitat infantil (responsabilitats parentals o socials) o la redistribució dels nens amb necessitats educatives especials (integració/segregació com a efecte); etc. És interessant treballar casos de contagi o epidèmies sanitàries; o fins i tot, accidents aeris… des de l’anàlisi o la proposta alternativa d’atribucions de responsabilitats.

Activitat 9 

Priming. Es demana als estudiants que expressin de manera espontània (a mode de braimstorming) què associen o quins adjectius, situacions, accions els hi venen al cap en pensar en un personatge polític. Després s’analitzen els orígens d’aquests elements i la qualitat de l’avaluació que se’n deriva.

Aquest exercici resulta més interessant si s’aplica a un tema de repercussió política o social d’actualitat, per avaluar en paral·lel com la variable d’implicació política (o fins i tot la del nivell de formació) no és significativa. P.ex.: demanar als estudiants si estan a favor o en contra de la reforma educativa, i un cop posicionats, demanar-los-hi que expliquin els motius (es poden llistar). Analitzar amb ells quants d’aquests arguments han estat extrets dels mitjans de comunicació i avaluar-ne la dependència cognitiva que fa de base a l’efecte priming.

Activitat 10

ELM o Model d’elaboració probable. A través del visionat d’exemples (campanyes institucionals), demanar als estudiants que destriïn els aspectes predominants que duen a una ruta central o perifèrica de persuasió. A continuació, presentar un projecte de campanya i encarregar el disseny de dos missatges contraposats segons el públic objectiu al que s’hi adrecen.

Activitat 11

Anàlisi de diferents peces audiovisuals (espots electorals o institucionals, notícies o reportatges) d’acord als indicadors bàsics del discurs persuasiu aplicats al comunicador i el missatge.

Activitat 12

Knowledge gap i Cultivation theory. En ambdós casos, l’activitat consisteix en demanar als estudiants que localitzin dues mostres de 5 persones contraposades (p.ex.: per al technological knowledge gap amb i sense ús habitual de la xarxa; o per la cultivation theory amb un alt i baix consum de televisió). Hauran de preparar un petit qüestionari amb el que comprovar les hipòtesis que planteja la teoria.

Activitats Bloc 3

Activitat 1 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 170)

Detecteu el clima d’opinió majoritari d’un tema públic a partir d’una enquesta o de l’anàlisi de contingut de mitjans de comunicació. Elaboreu una enquesta a 20 persones d’un mateix col·lectiu, de la qual es puguin extrapolar i generalitzar resultats a partir d’una mostra petita sobre un tema d’actualitat. (Exemple: els alumnes de segon curs del Grau en Ciència Política.) A partir dels resultats de l’enquesta, detecteu el clima d’opinió majoritari. Trieu un mínim de tres mitjans de comunicació i elaboreu una petita anàlisi de contingut el màxim d’objectiva possible a partir de la posició del diari respecte del mateix tema d’actualitat sobre el qual s’ha fet l’enquesta a 20 persones.

Activitat 2

Aconsegueix les dades d’una enquesta recent sobre un tema que t’interessi especialment. Esbrina si la percepció del clima d’opinió és correcte o no en la gent del teu entorn directe. Pregunta a una trentena de persones sobre la seva percepció del clima d’opinió sobre el tema del que ja tens les dades. Contrasta-ho i comenta si s’han produït biaixos de percepció, i quins són.

Activitat 3 

Reflexioneu sobre si a la societat contemporània podria donar-se un procés d’ Espiral del silenci tal i com el descriu Noelle-Neumann. Si creus que sí, sobre quin o quins temes creus que podria desenvolupar-se? Raona la teva resposta. Si creus que no, que creus que s’hauria de modificar de la teoria per fer-la vigent?

Activitat 4

Esbrina el passat de Noelle-Neumann a la seva biografia personal i relaciona-ho amb la seva teoria.

Activitat 5

Comentari sobre el text de Bourdieu La opinión pública no existe. Discussió de conceptes a classe (la importància de la no-resposta, ethos de classe, imposició de problemàtica, capacitat de formular i fer valer opinions, etc.). A partir dels resultats d’una enquesta del CIS, exemplificar algun dels postulats del text (per exemple, preguntes amb una alta taxa de no resposta, o respostes en clau ètica de les classes baixes).

Activitat 6

Anàlisi de la qualitat de les preguntes de les enquestes sobre temes similars que fan l’Ajuntament de Barcelona, el CEO i el CIS, i avaluació dels interessos a què responen.

Activitat 7

Anàlisi dels articles de premsa sobre sondejos electorals: contextualitzen correctament l’enquesta? Donen tota la informació necessària sobre criteris tècnics? Fan una interpretació esbiaixada dels resultats? Especifiquen si hi ha hagut cuina i, en cas afirmatiu, especifiquen com l’han fet? Segueixen les recomanacions del codi ESOMAR?

Activitat 8

Buscar pseudoenquestes als mitjans de comunicació i detallar-ne els errors

Activitats Bloc 2

Activitat 1 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 104)

La conclusió que podem extreure de la teoria de Jürgen Habermas respecte de la democràcia deliberativa és que l’opinió pública hi exerceix un paper transcendent. Per a l’autor, els públics han de poder participar activament en la presa de decisions sobre els temes que afecten la col·lectivitat, no solament limitant-se a participar en les eleccions. En conseqüència, el grau de democràcia d’una societat es mesura a partir del fet que les condicions de comunicació garanteixin una opinió lliure i activa. Així doncs, quina és la diferència que hi ha, segons Habermas, entre l’opinió pública i la no pública? Llegiu: Habermas, J. Tres modelos de democracia. Sobre el concepto de una política deliberativa. Conferència pronunciada al Departament de Filosofia de la Universitat de València (16 d’octubre de 1991). Es pot consultar en línia.

Activitat 2 

Un cop treballat tot el bloc, es pot presentar a l’alumne varis fragments extrets dels recursos en una versió anonimitzada per tal que identifiquin l’autor i la perspectiva de cada fragment i raonin la seva resposta. Hauria de ser una activitat feta a classe per tal que no puguin consultar internet. També es poden treballar comentaris de text. Comprensió lectora amb tres-quatre preguntes per respondre breument.

Activitat 3

Recorregut històric del concepte d’opinió. A partir de una selecció d’autors i definicions es demana als estudiants que contextualitzin les diferents definicions d’opinió i opinió pública (o conceptes afins). El resultat d’aquesta tasca documental s’ha de plasmar en una wikipèdia o similar on apareguin les entrades prescrites. P.ex.: el dret romà, els fòrums i el concepte d’opinió; Maquiavelo i El Príncep; revolucions científiques, religioses i polítiques… etc. Aquesta activitat permet als estudiants posar ordre en els coneixements ja adquirits a Secundària (matèries d’història, filosofia, pensament polític…) i compartir recursos entre si.

Activitat 4 Visionat d’alguns fragments de “Matrix” i “Matrix Revolutions”

A través de preguntes concretes sobre fragments de les pel·lícules es treballa amb els estudiants el concepte de doble alienació o falsa consciència (relació de poder i participació en l’esfera pública dels humans sotmesos, els rebels de Sion i les màquines). També es pot treballar en paral·lel amb epígrafs dels text “La societat de l’espectacle” de Guy Debord (1957).

 

(7) Pensament ideològic (I)

Per grups, es demana als estudiants que defineixin un concepte ideològic (des de qüestions com la sexualitat o la maternitat –Què significa ser mare/pare avui dia en el nostre context immediat? Què considerem una sexualitat “normal”?– a d’altres més abstractes –com podria ser definir nacionalisme). Després es contrasten les definicions entre els grups intentant raonar si n’hi ha una de més vàlida o no, i què motiva una o altra definició. S’obre una ulterior reflexió entorn a la naturalesa relativa de l’opinió pública vinculada a aquest concepte.

(7) Pensament ideològic (II)

El docent demana als estudiants que es posicionin públicament en alguna qüestió no consensuada socialment (p.ex.: quants de vosaltres us considereu feministes/patriotistes?). A partir de les respostes (sol donar-se un alt percentatge de NS/NC) o de la reacció generalment contrariada del grup-classe, se’ls hi demana, d’acord al seu posicionament, què entenen per feminista/patriotista. Es tracta d’evidenciar que el significat d’aquests conceptes no és estable o si més no, no presenta un alt grau de consens en la seva dimensió pragmàtica o d’ús social.

(7) Pensament ideològic (III)

Per grups, els estudiants han de definir la família tal i com s’entèn en el context espanyol actual i comparar-la a les accepcions prèvies al llarg del segle XX, tot observant els canvis econòmics, socioculturals i polítics que hi han confluït en aquesta evolució. Es pot plantejar l’exercici en termes comparatius interculturals en comptes de longitudinalment en el temps.

Un exercici similar es pot il·lustrar amb l’evolució de la imatge pública d’alguna institució (com ara la monarquia, l’exèrcit…) o els rols adscrits (periodistes, juristes, polítics, etc.)

Activitats Bloc 1

Activitat 1 (Pag. 23. Pont i Bèrrio, 2015)

Què és opinió? Busqueu diferents autors que hagin tractat el concepte i trieu-ne dues definicions. Es poden exposar a classe els diferents conceptes i se’n pot debatre l’evolució fins als nostres dies.

Activitat 2 (Pag. 77. Pont i Bèrrio, 2015)

Trieu un seguit de definicions del concepte d’opinió pública i discutiu-les a classe. Proveu de fer una nova formulació del concepte d’opinió pública recollint les diferents aportacions. Quines han estat les circumstàncies socials que han portat al naixement de l’opinió pública?

Activitat 3 (Pag. 51. Pont i Bèrrio, 2015)

Identifiqueu els nous espais públics de comunicació. Feu-ne una llista i compareu-los amb els mitjans de comunicació tradicionals. Quines diferències hi trobem? Quins tenen més possibilitats de reeixir? Per què es pot dir que els mitjans de comunicació, tant els de propietat pública com privada, actuen en l’espai social?

Activitat 4 (Pag. 26. Pont i Bèrrio, 2015)

Distinció entre opinió i coneixement. Trieu una notícia que hagi estat publicada als mitjans de comunicació i distingiu-ne els coneixements i les opinions que la fonamenten. Exemple: En l’aprovació d’una llei sobre si cal pagar per recepta mèdica, les opinions són clares: sí o no (a favor o en contra). Tanmateix, aquestes opinions han d’estar basades en dades empíriques, és a dir, en el coneixement.

Activitat 5 (Pag. 31. Pont i Bèrrio, 2015)

La distinció entre els conceptes de massa o multitud i el de públics és transcendental per tal d’entendre què és l’opinió pública. Busqueu tres exemples en què les persones es puguin considerar massa o multitud i altres tres exemples en què es puguin considerar púbics. Discutiu-ho a classe. Els assistents a un espectable esportiu, poden ser una massa que, en un moment determinat, esdevingui públic?

Activitat 6 

A partir de casos publicats, obrir una reflexió sobre els límits de l’espai públic i l’espai privat. Per exemple: la publicació de converses de caràcter privat a través de WhatsApp o altres xarxes socials, la difusió de SMS o correus electrònics en mitjans convencionals.

Activitat 7 

El docent tria dos o tres temes d’actualitat i/o de caire polèmic que mobilitzi als estudiants. Per exemple: “L’atorgament de les beques universitàries ha de regular-se d’acord a criteris econòmics o als mèrits acadèmics?” (i/o qüestions derivades: tipus de mèrits, barems a aplicar, obligacions contretes… etc.)”. Realitza una enquesta breu (5-10 qüestions) de caràcter anònim i analitza els resultats. A continuació, planteja un dels temes (seleccionat entre aquells amb un posicionament menys extrem) per debatre a l’aula. Caldrà arribar a un consens o posicionament predominant del grup-classe (per assentiment o per votació a mà alçada). En acabar, el docent mostrarà els resultats de l’enquesta prèvia contrastats amb els del debat, i els hi demanarà als estudiants dues reflexions. A nivell personal, si han variat, reafirmat o enriquit la seva opinió inicial i perquè. A nivell col·lectiu, què creuen que diferencia el procés i el resultat de l’opinió pública agregada i la discursiva, tenint en compte l’experiència.

Les enquestes es poden realitzar en paper amb una o més jornades de diferència per tractar els resultats, o on-line el mateix dia amb aplicacions com kahoot.it. Si el grup-classe és nombrós es poden emprar dinàmiques de debat competitiu per organitzar les interaccions.

Activitat 8 

A partir del visionat de la pel·lícula La Ola (Dennis Gaensel, 2008) es duu a terme un qüestionari en grup o debat a l’aula sobre la relació entre l’individu, el grup i l’entorn social, en quant als processos de formació i manifestació de l’opinió, tot diferenciant el recorregut de quatre  personatges a la pel·lícula en els eixos d’autonomia/submissió individual i marginació/integració grupal: Karo, Marco, La Ola, Tim.

També es poden treballar amb diversos fragments, qüestions com la manifestació pública de l’opinió envers el silenciament o l’autocensura, els comportament col·lectius racionals i irracionals, o el lloc de l’opinió en règims autoritaris.

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑