Buscar

Compolop

Comunicació política i opinió pública

Categoría

Bloc 1

Activitats Bloc 1

Activitat 1 (Pag. 23. Pont i Bèrrio, 2015)

Què és opinió? Busqueu diferents autors que hagin tractat el concepte i trieu-ne dues definicions. Es poden exposar a classe els diferents conceptes i se’n pot debatre l’evolució fins als nostres dies.

Activitat 2 (Pag. 77. Pont i Bèrrio, 2015)

Trieu un seguit de definicions del concepte d’opinió pública i discutiu-les a classe. Proveu de fer una nova formulació del concepte d’opinió pública recollint les diferents aportacions. Quines han estat les circumstàncies socials que han portat al naixement de l’opinió pública?

Activitat 3 (Pag. 51. Pont i Bèrrio, 2015)

Identifiqueu els nous espais públics de comunicació. Feu-ne una llista i compareu-los amb els mitjans de comunicació tradicionals. Quines diferències hi trobem? Quins tenen més possibilitats de reeixir? Per què es pot dir que els mitjans de comunicació, tant els de propietat pública com privada, actuen en l’espai social?

Activitat 4 (Pag. 26. Pont i Bèrrio, 2015)

Distinció entre opinió i coneixement. Trieu una notícia que hagi estat publicada als mitjans de comunicació i distingiu-ne els coneixements i les opinions que la fonamenten. Exemple: En l’aprovació d’una llei sobre si cal pagar per recepta mèdica, les opinions són clares: sí o no (a favor o en contra). Tanmateix, aquestes opinions han d’estar basades en dades empíriques, és a dir, en el coneixement.

Activitat 5 (Pag. 31. Pont i Bèrrio, 2015)

La distinció entre els conceptes de massa o multitud i el de públics és transcendental per tal d’entendre què és l’opinió pública. Busqueu tres exemples en què les persones es puguin considerar massa o multitud i altres tres exemples en què es puguin considerar púbics. Discutiu-ho a classe. Els assistents a un espectable esportiu, poden ser una massa que, en un moment determinat, esdevingui públic?

Activitat 6 

A partir de casos publicats, obrir una reflexió sobre els límits de l’espai públic i l’espai privat. Per exemple: la publicació de converses de caràcter privat a través de WhatsApp o altres xarxes socials, la difusió de SMS o correus electrònics en mitjans convencionals.

Activitat 7 

El docent tria dos o tres temes d’actualitat i/o de caire polèmic que mobilitzi als estudiants. Per exemple: “L’atorgament de les beques universitàries ha de regular-se d’acord a criteris econòmics o als mèrits acadèmics?” (i/o qüestions derivades: tipus de mèrits, barems a aplicar, obligacions contretes… etc.)”. Realitza una enquesta breu (5-10 qüestions) de caràcter anònim i analitza els resultats. A continuació, planteja un dels temes (seleccionat entre aquells amb un posicionament menys extrem) per debatre a l’aula. Caldrà arribar a un consens o posicionament predominant del grup-classe (per assentiment o per votació a mà alçada). En acabar, el docent mostrarà els resultats de l’enquesta prèvia contrastats amb els del debat, i els hi demanarà als estudiants dues reflexions. A nivell personal, si han variat, reafirmat o enriquit la seva opinió inicial i perquè. A nivell col·lectiu, què creuen que diferencia el procés i el resultat de l’opinió pública agregada i la discursiva, tenint en compte l’experiència.

Les enquestes es poden realitzar en paper amb una o més jornades de diferència per tractar els resultats, o on-line el mateix dia amb aplicacions com kahoot.it. Si el grup-classe és nombrós es poden emprar dinàmiques de debat competitiu per organitzar les interaccions.

Activitat 8 

A partir del visionat de la pel·lícula La Ola (Dennis Gaensel, 2008) es duu a terme un qüestionari en grup o debat a l’aula sobre la relació entre l’individu, el grup i l’entorn social, en quant als processos de formació i manifestació de l’opinió, tot diferenciant el recorregut de quatre  personatges a la pel·lícula en els eixos d’autonomia/submissió individual i marginació/integració grupal: Karo, Marco, La Ola, Tim.

També es poden treballar amb diversos fragments, qüestions com la manifestació pública de l’opinió envers el silenciament o l’autocensura, els comportament col·lectius racionals i irracionals, o el lloc de l’opinió en règims autoritaris.

Anuncios

Bibliografia Bloc 1

Arendt, H. (2007). La condición humana. Barcelona: Paidós.

Habermas, J. (2004). Historia y crítica de la opinión pública. Barcelona: Gustavo Gili.

Herbst, S. (1993). The Meaning of Public Opinion. Citizens’ Construction of Political Reality. Media, Culture and Society 15, 437-454.

Monzón, C. (1987). La opinión pública: Teorías, conceptos y métodos. Madrid: Tecnos.

Osborne, T. y Rose, N. (1990). Do social sciences create phenomena?: the example of public opinion research. British Journal of Sociology, 50 (3), 367–396.

Price, V. (1994). Opinión pública. Barcelona: Paidós.

Blog de WordPress.com.

Subir ↑