Buscar

Compolop

Comunicació política i opinió pública

Categoría

Bloc 2

Activitats Bloc 2

Activitat 1 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 104)

La conclusió que podem extreure de la teoria de Jürgen Habermas respecte de la democràcia deliberativa és que l’opinió pública hi exerceix un paper transcendent. Per a l’autor, els públics han de poder participar activament en la presa de decisions sobre els temes que afecten la col·lectivitat, no solament limitant-se a participar en les eleccions. En conseqüència, el grau de democràcia d’una societat es mesura a partir del fet que les condicions de comunicació garanteixin una opinió lliure i activa. Així doncs, quina és la diferència que hi ha, segons Habermas, entre l’opinió pública i la no pública? Llegiu: Habermas, J. Tres modelos de democracia. Sobre el concepto de una política deliberativa. Conferència pronunciada al Departament de Filosofia de la Universitat de València (16 d’octubre de 1991). Es pot consultar en línia.

Activitat 2 

Un cop treballat tot el bloc, es pot presentar a l’alumne varis fragments extrets dels recursos en una versió anonimitzada per tal que identifiquin l’autor i la perspectiva de cada fragment i raonin la seva resposta. Hauria de ser una activitat feta a classe per tal que no puguin consultar internet. També es poden treballar comentaris de text. Comprensió lectora amb tres-quatre preguntes per respondre breument.

Activitat 3

Recorregut històric del concepte d’opinió. A partir de una selecció d’autors i definicions es demana als estudiants que contextualitzin les diferents definicions d’opinió i opinió pública (o conceptes afins). El resultat d’aquesta tasca documental s’ha de plasmar en una wikipèdia o similar on apareguin les entrades prescrites. P.ex.: el dret romà, els fòrums i el concepte d’opinió; Maquiavelo i El Príncep; revolucions científiques, religioses i polítiques… etc. Aquesta activitat permet als estudiants posar ordre en els coneixements ja adquirits a Secundària (matèries d’història, filosofia, pensament polític…) i compartir recursos entre si.

Activitat 4 Visionat d’alguns fragments de “Matrix” i “Matrix Revolutions”

A través de preguntes concretes sobre fragments de les pel·lícules es treballa amb els estudiants el concepte de doble alienació o falsa consciència (relació de poder i participació en l’esfera pública dels humans sotmesos, els rebels de Sion i les màquines). També es pot treballar en paral·lel amb epígrafs dels text “La societat de l’espectacle” de Guy Debord (1957).

 

(7) Pensament ideològic (I)

Per grups, es demana als estudiants que defineixin un concepte ideològic (des de qüestions com la sexualitat o la maternitat –Què significa ser mare/pare avui dia en el nostre context immediat? Què considerem una sexualitat “normal”?– a d’altres més abstractes –com podria ser definir nacionalisme). Després es contrasten les definicions entre els grups intentant raonar si n’hi ha una de més vàlida o no, i què motiva una o altra definició. S’obre una ulterior reflexió entorn a la naturalesa relativa de l’opinió pública vinculada a aquest concepte.

(7) Pensament ideològic (II)

El docent demana als estudiants que es posicionin públicament en alguna qüestió no consensuada socialment (p.ex.: quants de vosaltres us considereu feministes/patriotistes?). A partir de les respostes (sol donar-se un alt percentatge de NS/NC) o de la reacció generalment contrariada del grup-classe, se’ls hi demana, d’acord al seu posicionament, què entenen per feminista/patriotista. Es tracta d’evidenciar que el significat d’aquests conceptes no és estable o si més no, no presenta un alt grau de consens en la seva dimensió pragmàtica o d’ús social.

(7) Pensament ideològic (III)

Per grups, els estudiants han de definir la família tal i com s’entèn en el context espanyol actual i comparar-la a les accepcions prèvies al llarg del segle XX, tot observant els canvis econòmics, socioculturals i polítics que hi han confluït en aquesta evolució. Es pot plantejar l’exercici en termes comparatius interculturals en comptes de longitudinalment en el temps.

Un exercici similar es pot il·lustrar amb l’evolució de la imatge pública d’alguna institució (com ara la monarquia, l’exèrcit…) o els rols adscrits (periodistes, juristes, polítics, etc.)

Anuncios

Bibliografia Bloc 2

Monzón, C. (1987). La opinión pública: Teorías, conceptos y métodos. Madrid: Tecnos.

Baudrillard, J. (2001). La guerra del Golfo no ha tenido lugar. Capítol: “La guerra del Golfo no ha tenido lugar”, pp. 65-102.

Baudrillard, J. (2008). Cultura y simulacro. Barcelona: Kairós. Capítol: “La precesión de los simulacros”, pp. 9-57.

Burr, V. (2000). Introducció al construccionisme social. Barcelona: Proa S.A. Edicions.

Canetti, E. (1977-1981-1983). Masa y Poder. Barcelona: Editorial Muchnik / Madrid: Alianza Editorial.

Deleuze, G. (1996). Conversaciones. Valencia: Pre-textos. Capítol: “Post-scriptum sobre las sociedades de control”, pp. 247-255.

Foucault, M. (2009). Vigilar y castigar. Madrid: Siglo XXI. Capítol: “El panoptismo”, pp. 199-230.

Foucault, M. (2012). Nacimiento de la biopolítica. Madrid: Akal.

Habermas, J. (2004). Historia y crítica de la opinión pública. Barcelona: Gustavo Gili.

Hardt, M. y Negri, T. (2005). Imperio. Barcelona: Paidós. Capítol: “La producción biopolítica”, pp. 43-63.

Marx, K. y Engels, F. (2014). La ideología alemana. Barcelona: Akal.

Ortega i Gasset, J. (1966). La rebelión de las masas. Madrid: Espasa Calpe.

Ritzer, G. (1993). Teoría sociológica contemporánea. México: McGrawn Hill.

Stravakakis, Y. (2007). Lacan y lo político. Buenos Aires: Prometeo Libros. Capítol: “Cercando lo político. Hacia una teoría política lacaniana”, pp. 110-116.

Tönnies, F. (1984). Comunitat i associació. Barcelona: Edicions 62.

Zizek, S. (2009). En defensa de la intolerancia. Madrid: Sequitur. Capítols: “La post-política…” “… y su violencia”, pp. 31-41.

Blog de WordPress.com.

Subir ↑