Buscar

Compolop

Comunicació política i opinió pública

Categoría

Bloc 3

Recursos. Bloc 3

Article de J. Graupera a La Vanguardia

Post a Pew Research sobre l’espiral del silenci a les xarxes socials

Fragment de Sí, Primer Ministre on es parla de les enquestes

Codi ESOMAR de bones pràctiques en investigació de mercats

Llei electoral espanyola

Sobre la cuina de dades (1) i (2)

Anuncios

Activitats Bloc 3

Activitat 1 (Pont i Bèrrio, 2015, p. 170)

Detecteu el clima d’opinió majoritari d’un tema públic a partir d’una enquesta o de l’anàlisi de contingut de mitjans de comunicació. Elaboreu una enquesta a 20 persones d’un mateix col·lectiu, de la qual es puguin extrapolar i generalitzar resultats a partir d’una mostra petita sobre un tema d’actualitat. (Exemple: els alumnes de segon curs del Grau en Ciència Política.) A partir dels resultats de l’enquesta, detecteu el clima d’opinió majoritari. Trieu un mínim de tres mitjans de comunicació i elaboreu una petita anàlisi de contingut el màxim d’objectiva possible a partir de la posició del diari respecte del mateix tema d’actualitat sobre el qual s’ha fet l’enquesta a 20 persones.

Activitat 2

Aconsegueix les dades d’una enquesta recent sobre un tema que t’interessi especialment. Esbrina si la percepció del clima d’opinió és correcte o no en la gent del teu entorn directe. Pregunta a una trentena de persones sobre la seva percepció del clima d’opinió sobre el tema del que ja tens les dades. Contrasta-ho i comenta si s’han produït biaixos de percepció, i quins són.

Activitat 3 

Reflexioneu sobre si a la societat contemporània podria donar-se un procés d’ Espiral del silenci tal i com el descriu Noelle-Neumann. Si creus que sí, sobre quin o quins temes creus que podria desenvolupar-se? Raona la teva resposta. Si creus que no, que creus que s’hauria de modificar de la teoria per fer-la vigent?

Activitat 4

Esbrina el passat de Noelle-Neumann a la seva biografia personal i relaciona-ho amb la seva teoria.

Activitat 5

Comentari sobre el text de Bourdieu La opinión pública no existe. Discussió de conceptes a classe (la importància de la no-resposta, ethos de classe, imposició de problemàtica, capacitat de formular i fer valer opinions, etc.). A partir dels resultats d’una enquesta del CIS, exemplificar algun dels postulats del text (per exemple, preguntes amb una alta taxa de no resposta, o respostes en clau ètica de les classes baixes).

Activitat 6

Anàlisi de la qualitat de les preguntes de les enquestes sobre temes similars que fan l’Ajuntament de Barcelona, el CEO i el CIS, i avaluació dels interessos a què responen.

Activitat 7

Anàlisi dels articles de premsa sobre sondejos electorals: contextualitzen correctament l’enquesta? Donen tota la informació necessària sobre criteris tècnics? Fan una interpretació esbiaixada dels resultats? Especifiquen si hi ha hagut cuina i, en cas afirmatiu, especifiquen com l’han fet? Segueixen les recomanacions del codi ESOMAR?

Activitat 8

Buscar pseudoenquestes als mitjans de comunicació i detallar-ne els errors

Bibliografia Bloc 3

Aira, T.; Curto, V.; Rom, J. (2009). Comunicació política i d’institucions publiques. Barcelona. UOC, pp. 67-72.

Alaminos, A. (1998). Teoría y práctica de la encuesta. Alicante: ECU.

Berganza, R.; Ruiz San Román (2005). Investigar en comunicación. Madrid: McGraw Hill.

Besalú, R., Pont, C. (2014). Caracterització I legitimitat de les enquestes electorals a la prensa, a Pont, C.; Capdevila, A. Del carrer a les urnes: el dret a decidir, en campanya. Girona: Documenta.

Bhatti, Y.; Tue Pedersen, R. (2015) “News Reporting of Opinion Polls: Journalism and Statistical Noise”, a International Journal of Public Opinion Research, Advance Access Published April 9, 2015.

Bourdieu, P. (1972). La opinion pública no existe. Conferència pronunciada a Noroit.

Bourdieu, P. (2000). Cuestiones de sociología. Madrid: Istmo, pp. 220-232.

Dader, J.L. (1992). “Repercusión política y social de los sondeos de opinión”, a Muñoz, A. et al. Opinión pública y comunicación política. Madrid: Tecnos.

Donsbach, W. et al. (2014). The Spiral of Silence. New perspectives in Communication and Public Opinion. New York: Routledge. Capítol: “Public opinion and social control”, pp. 19-32.

Fields, J. y Schuman, H. (1976). Public beliefs about the beliefs of the public. The Public Opinion Quarterly, 40 (4), 427-48.

Glynn, C., Hayes, A. y Shanahan, J. (1997). Perceived support for one’s opinions and willingness to speak out: a meta-analysis of survey studies on the ‘spiral of silence’. The Public Opinion Quarterly, 61 (3), 452-463

Igartua, J.; Humanes, M.L. (2004). Teoría e investigación en comunicación social. Madrid: Síntesis.

Igartua, J. (2006). Métodos cuantiativos de investigación en comunicación. Barcelona: Bosch.

Lipmann, W. (2003). La opinión pública. Madrid: Langre. Capítol: “El mundo que nos rodea y las imágenes de nuestra mente”, pp. 25-46.

Marks, G. y Miller, N. (1987). Ten years of research on the false consensus effect: an empirical and theoretical review. Psychological Review, 102, 72-90.

NoelleNeumann, E. (1995). La espiral del silencio. Opinión pública: nuestra piel social. Barcelona: Paidós. Capítol: “La hipótesis del silencio”, pp. 17-25. Capítol: “ Vanguardias, herejes y disconformes: los desafiantes de la opinión pública”, pp. 183-187. Capítol: “El clima doble de opinión”, pp. 220-227. Capítol: “Hacia una teoría de la opinión pública”, pp. 255-278. Capítol: “Resumen: funciones manifiestas y latentes de la opinión pública”, pp. 279-293.

Noelle-Neumann, E. (1994). Encuestas en la sociedad de masas. Madrid: Alianza.

O’Gorman, Hubert J. (1975). Pluralistic ignorance and white estimates of white support for racial segregation. Public Opinion Quarterly, 39 (3), 313-30.

Pont, C.; Bèrrio, J. (2015). Comunicació i Opinió Pública. Política, periodisme i ciutadania. PART II.

Rey, F., Piscitelli, A. P. (2004). Pequeño manual de encuestas de opinión pública. Madrid: La Crujía.

Rodríguez Osuna, J. (1991). Métodos de muestreo. Madrid: CIS.

Sarabia, B.; Zarco, J. (1997). Metodología cualitativa en España. Madrid: CIS.

Sierra Bravo, R. (1995). Técnicas de investigación social. Madrid: Paraninfo.

Verge, T.; Besalú, R. (2012). El tractament de les enquestes als mitjans de comunicación, a Capdevila, A.; Pont, C. La campanya fragmentada. Girona: Documenta.

Wert, J.I. (2002). “No le contéis a mi madre que hago encuestas. Ella aún cree que soy pianista en un burdel”, a Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 99, 237-245.

Crea un blog o un sitio web gratuitos con WordPress.com.

Subir ↑